"No accepto la tecnologia digital injusta", diu Richard Stallman, creador del software lliure. I no se’ns acut una manera millor de començar a parlar de privacitat digital i empoderament tecnològic. Actualment, vivim en una societat de la informació en la que la tecnologia ha ultrapassat la barrera de l’àmbit estrictament professional i s’ha infiltrat en la vida privada dels individus donant pas a un nou concepte de nosaltres mateixos: la identitat digital.
Carregant...
I want to
BRAIN FREE
IWTBF neix de la necessitat creixent de posar una mirada crítica cap a l’ús de les noves tecnologies, i sensibilitzar la societat i els seus elements sobre l'impacte que aquestes tenen sobre els seus drets i llibertats fonamentals.
IWTBF actua en resposta a una problemàtica creixent quant a la vulneració sistemàtica de la privacitat digital individual i col·lectiva. Així, creiem que cal repensar la tecnologia des d'una perspectiva de bé comú que ens empoderi i ens faci tecnològicament sobirans.
Per una nova cultura tecnològica.
Per una nova cultura tecnològica.
we have to break free
QUÈ FEM
Formem i assessorem en matèria d’empoderament tecnològic i en l'autogestió TIC. Implementem eines de programari lliure que respectin la privacitat digital i permetin adaptar-se a l’evolució tecnològica d'una forma ètica, democràtica i emancipadora.
QUÈ NECESSITES
Que t’acompanyem en el camí de l’empoderament tecnològic i la gestió d’aplicatius tecnoètics com alternativa a les eines Google. Satisfer les teves necessitats digitals, respectant les sensibilitats i la privacitat de la identitat digital tant en l’àmbit professional com personal.
PER QUÈ
Davant d'una problemàtica global, considerem que existeix una manca d'informació sobre la privacitat digital, el seu valor i les eines tecnològiques d'ús col·lectiu. Aquest fet, limita els drets digitals de la societat i impedeix que esdevingui tecnològicament independent.
privacitat
És la qualitat d'allò privat, que no es fa públic fins que no consentim explícitament revelar-ho. La privacitat és el que ens permet mantenir l'anonimat o no exposar pensaments o activitats que preferim prereservar de la opinió pública, encara que no tinguem res a amagar. És la cortina que posem a la finestra del menjador de casa.
En l'entorn digital, la privacitat afecta a la nostra identitat digital i té el mateix dret de ser preservada. Tot i això, la seva exposició és més freqüent i està normalitzada.
És una font d'informació.
identitat digital
= informació
Les dades defineixen la nostra identitat
Les dades personals identifiquen els individus i els col·lectius segons criteris d'opinió, hàbits de consum, patrons de conducta, interessos i necessitats, relacions interpersonals, posicionament polític, condició sexual, ideologia religiosa,... Aquests criteris construeixen una identitat, que en l'entorn de les noves tecnologies, és digital i que com a informació personal té un valor altíssim (€!).
la informació és poder, i no és gratuïta
Les dades personals són el nou petroli de les economies
És tant el valor de les dades personals que en l'actualitat les aplicacions i programari de comunicació personal i professional d’ús global, gratuït i privatiu (propietat de grans empreses), tenen com a objectiu compilar aquesta informació per a la seva mercantilització.
No és casual, doncs, que aquestes empreses que es dediquen a l'explotació i tràfic de dades personals siguin les que major cotització tenen als mercats.
És el negoci de la mercantilització del pensament. Amb quina finalitat?
si un producte és gratuït, tu ets el producte
Si poséssim preu a aquesta informació, la factura seria caríssima
Gràcies a la globalització de les principals eines tecnològiques "gratuïtes" ens connectem, comuniquem i relacionem ràpidament. Tant ràpidament com cedim informació personal de forma massiva, inconscient, voluntària i constant sota una falsa percepció de seguretat i lliure decisió.
I ens preguntarem: "i què en treuen ells (els beneficiaris de la informació, a qui ningú ha vist mai, ni posa cara, ni nom) d'obtenir aquesta quantitat de mega dades? Per a alguns és púrament una qüestió de benefici econòmic , mentre que per a altres és la cau que obre la porta del control massiu del pensament. Estem parlant de les Fake Privacy Common Tools (eines privatives no segures).
individu & col·lectiu
del "jo" al "nosaltres"
L’empoderament col·lectiu és clau per aconseguir que les millores tecnològiques ens portin a satisfer les nostres necessitats sense exposar la nostra privacitat de forma massiva, ja que la cessió de dades a gran escala ofega la identitat individual, elimina l'esperit crític, i afavoreix la docilitat de la societat i el control poblacional.
Eines privatives no segures
programari lliure
És clau en l’exercici de la sobirania tecnològica. El principi de transparència del codi obert rau en que no és privatiu i és auditable. Això, permet tenir accés a l'aplicació i assegurar-nos que no s'hi ha inserit cap element de forma intencionada amb l'objectiu de compilar informació per al seu ús.
COOPERATIU
El codi obert no l'ha gestat cap gran empresa que el controli, el gestioni i el mercantilitzi, sinó que es nodreix del coneixement compartit, i no respon a interessos relacionats amb la compilació de big data.
TRANSPARENT
La independència econòmica i garantir l’accés lliure al codi són claus en l'exercici de transparència del software lliure. Això ens permet auditar-lo i ens dóna la certesa que una aplicació respecta la privacitat de l'usuari.
LLIURE
L'open source és lliure per tres motius: perquè es tracta de programari basat en un projecte col·laboratiu; perquè és independent econòmicament i no blinda el seu codi; i perquè podem modificar-lo lliurement per adaptar-lo a les nostres necessitats.
EMANCIPADOR
Totes les característiques anteriors ens permeten mantenir la propietat i control de la informació que dipositem quan fem servir un aplicatiu determinat, i ens permeten recuperar-la, modificar-la i eliminar-la sense haver-la cedit a tercers.
Hot in the blog!
.jpg)
Google i Microsoft s’han erigit en les reines de la nova era de l’educació digitalitzada. Han arribat a les aules dels nostres centres d’educació pública, i sembla que han vingut per quedar-se. El gegant d’internet i totes les seves eines «integradores», «facilitadores», i «gratuïtes» són l’aposta de l’administració pública per introduir les noves tecnologies a l’entorn escolar. A primer cop d’ull pot semblar un quid pro quo difícil de qüestionar. Però en realitat és una arma de doble fil.
La desigualdad en el trato de la información digital se ha asumido en los últimos años como un dogma tecnológico. Se ha aceptado que el precio de la comodidad es nuestra información, algo así como una moneda de cambio o una especie de sacrificio del cual se nutre la tecnología para funcionar. Parece un “precio justo” a pagar, dentro de ese esquema social y económico que hemos aprendido al cabo de unas cuántas generaciones.
La información personal que aceptamos entregar a una aplicación móvil puede ser vendida a cientos o miles de empresas, e incluso terminar en la web oscura.
"A partir de los datos se pueden inferir aspectos como orientación sexual, tendencias políticas, qué tan bien duermes, tus adicciones o si tienes alguna enfermedad".
"Lo cierto es que nos estamos resignando de bastante buen grado a la invasión galopante de la tecnología digital y al rastreo de nuestra vida íntima y profesional, de nuestras conversaciones y opciones políticas." Serge Halimi, director de Le Monde Diplomatique.